PRIMAVERA SILENCIOSA

L’any 1962, la biòloga marina Rachel Carson va escriure Primavera silenciosa (traducció de Joandomènec Ros). A partir de la representació d’una primavera sense cants d’ocells ni d’insectes, tractava sobre el greu problema socioambiental de la vulnerabilitat dels organismes, inclosos els humans, al DDT, insecticida organoclorat molt potent i acumulatiu. Fou un text fonamental dels inicis del moviment ecologista mundial.

DDT-3D-vdW

La del 2020 està resultant una primavera silenciosa, però no de la fauna sinó de la gent. El confinament obligat reclou els humans als seus caus. Més enllà de la rellevància de les conseqüències portes en dins i sobre les prospectives de futur, també són notòries en el present i de portes enfora. La solitud és sorprenent. I la tranquil·litat. Han desaparegut dels espais oberts i dels boscos les cridòries, vehicles, gossos, corredors, ciclistes, motoristes, excursionistes; tota mena de gent.

Al medi natural esclata la vida. Als darrers dies de març xiulaven els primers xots, acabats d’arribar d’Àfrica. Gafarrons, mallerengues, tudons, gaigs, raspinells, rupits, tallarols i tota la resta ja han començat la temporada de concerts diaris, mentre la població humana fa córrer els seus a l’internet. O com a molt, a les balconades. Les rates pinyades emergeixen de sota les teulades i de les esquerdes, disposades a reprendre les persecucions d’arnes i mosquits. El toixons exhulten d’activitat. A les 8 del vespre surten de les toixoneres (a les 9h després del canvi d’hora) per no tornar fins a les 6 de la matinada. Els dofins s’acosten a la costa sense reticències. Els senglars desfilen en colla i desvergonyits per pobles i ciutats.

20200322_140837

Els carrers són deserts de gent. Els boscos també. Gràcies a una espècie (de virus, si és que aquests són espècies), moltes altres recuperen el terreny perdut a mans dels humans. Potser cal atendre la reflexió de l’antropòleg Eudald Carbonell: “La Covid-19 és l’últim avís i si no prenem decisions, tindrem el col·lapse d’espècie (…). Aquesta no és només una crisi sanitària. És una crisi social i universal. És el col·lapse del sistema per no haver afrontat canvis estructurals quan fa uns anys vam tenir ja els primers advertiments”.

Per més informació i reflexió:

https://iphes-noticies.blogspot.com/2020/03/eudald-carbonell-el-coronavirus-covid.html

JOAN MANEL RIERA

ESCOLA DE NATURA DEL CORREDOR

Anulem el frase 'Els comentaris esta tancats'-->